Una fulguració solar és una explosió sobtada a la superfície del Sol que allibera enormes quantitats d'energia en forma de llum, raigs X i partícules. Pot durar de minuts a hores.

Cada classe és 10 vegades més potent que l'anterior. Dins de cada classe hi ha subclasses de l'1 al 9 (p.ex. M3, X2). Una X10 és 10 vegades més intensa que una X1.

El Kp mesura com de distorsionat està el camp magnètic de la Terra. Va de 0 (calma total) a 9 (tempesta extrema). Es calcula cada 3 hores a partir de 13 observatoris magnètics d'arreu del món.

El vent solar és un flux constant de partícules carregades (principalment protons i electrons) que s'escapen del Sol a totes les direccions. Ens impacta contínuament, però el camp magnètic de la Terra ens protegeix.

Els satèl·lits ACE i DSCOVR orbiten el punt de Lagrange L1, a 1,5 milions de km de la Terra (l'1% de la distància Terra-Sol). Ens donen uns 15–60 minuts d'avís abans que el vent solar arribi a la nostra magnetosfera.

Les imatges del Sol estan fetes en llum ultraviolada, completament invisible a l'ull humà. Cada longitud d'ona revela una temperatura diferent — i per tant, una capa diferent de l'atmosfera solar.

El coronògraf tapa el disc solar amb un disc opac (ocultador) per poder veure la corona exterior i detectar les expulsions de massa coronal (CME).

Busca un núvol brillant en forma de bombolla o arc que s'expandeix cap a fora del Sol. Les CMEs lentes semblen un front que avança gradualment; les ràpides semblen una explosió.

El model OVATION Prime prediu la probabilitat i intensitat de les aurores boreals i australs basant-se en les mesures del vent solar i l'IMF en temps real.

Des dels ~41°N de Capellades necessites:

L'ENLIL (nom del déu sumeri del vent) és un model de simulació 3D del sistema solar intern que prediu com viatja el vent solar i les CMEs des del Sol fins als planetes.

El model és força precís en predir si una CME arribarà a la Terra, però l'hora d'arribada pot tenir un marge d'error de ±6–12 hores. La intensitat final depèn molt de la orientació del Bz, que no es coneix fins que el satèl·lit a L1 la detecta (~1h abans de l'impacte).